dilluns, 24 de novembre del 2014

M-Learning

Aquesta exposició va ser iniciada amb una gimcana, la qual participaven en grups. Per tota la planta on estàvem situats, els encarregats de l’exposició van penjar i amagar codis QR. Amb una aplicació en el mòbil podíem veure que hi havia darrere d’aquets codis que eren diferents preguntes les quals tenies que buscar la resposta per internet en el mòbil ja que no teníem cap altre font d’informació. Amb l’inicial de les paraules que eren les respostes a aquestes preguntes es creava una paraula la qual era “internet”.
Una vegada finalitzada la dinàmica varen començar amb la part teòrica en la qual se’ns explicava:
La traducció literària de M-Learning és aprenentatge amb el mòbil. Aquesta aparició del concepte va estar influïda per diversos conceptes com el desenvolupament i boom de les tecnologies de la comunicacions. La facilitat de tenir accés a tot tipus d’informació en internet en qualsevol moment i en qualsevol lloc. I l’aparició de diferents aparells tecnològics i desenvolupament accelerats dels aparells mòbils.
Segons la UNESCO, és la utilització de la tecnologia mòbil, per tal de facilitar l’aprenentatge en qualsevol moment i lloc.
El desenvolupament del M-Learning no va ser només a traves de l’educació quotidiana i assistencial sinó també va influenciar la existència de la formació a distancia. Cal destacar que el naixement de l’aparició d’aquest fenomen no va ser a causa de l’aparició dels Smartphone o de altres aparells com les tablets, sinó que va ser gracies a l’existència de la missatgeria instantània.
Aquest fenomen serveix com a suport educatiu, ja que presenta diverses estratègies de aprenentatge i accés al contingut immediatament. Però per una altre banda ens trobem amb que és una estructura amb preus molt elevats, que el poder accedir a aquesta informació depèn de una autonomia, és a dir la bateria del aparell utilitzat que acostuma a ser igual o inferior a dos hores.
Un dels objectius que tenen aquestes tecnologies és que volen canviar els esquemes de l’educació que estan implantats i canviar la forma d’accés i utilització aquets aprenentatges. Existeixen dos polítiques educatives. Una d’elles és estratègica la qual proporciona la implantació de objectius, veure la funció que tenen els processos educatius i quins són els seus beneficis. L’altre és operativa, la qual proporciona recursos per la interacció dels canvis proposats per les polítiques estratègiques.
Penso que els codis QR és un recurs educatiu molt potent encara que hi ha moltíssimes persones que no estan acostumades a utilitzar-lo o que no saben com fer-ho, per tant es tindria que potenciar moltíssim la utilització d’aquets. És una manera rapida per obtindré informació d’allò en que en un moment determinat tens interès.

Per una altre banda la dinàmica proposada i aplicada en aquesta exposició a nivell personal em va motivar molt. El fet de sortir de l’aula d’anar d’un costat a l’altre i de fer una mica de competició entre grups trobo que són factors els quals et conviden a que la teva participació sigui activa.

La Gamificació

Per tal de situar-nos en el tema que es va tractar en l’exposició, els companys encarregats de exposar el tema van fer una dinàmica, un joc introductori al tema.
Primer ens van dividir en grups de 5 persones aproximadament. A continuació vam participar en un joc semblant al Tabú. Per diferents torns cada grup passava per diferents proves. Sortia un integrant del grup i se li donava per escoltar una melodia d’un videojoc com per exemple el de Mario Bross i els demes integrants del grup tenien que esbrinar a traves de la mímica de que es tractava o per exemple se li ensenyava un logotip d’una aplicació coneguda i els altres tenien que esbrinar quina era. Entre d’altres proves, es tenia que esbrinar la paraula Faceboock a través d’una definició en la qual hi havien un seguit de paraules clau vetades o teníem que donar la definició d’alguns conceptes relacionats en altres exposicions de classe com per exemple:
-        -     Esmentar dos característiques de la web 2.0.
-        -     Que permetia la identitat digital.
Una vegada finalitzada l’activitat, ja estàvem introduïts n el tema. Seguidament es va començar la explicació teòrica que va consistir en:
La Gamificació és un procés que esta relacionar amb la manera de pensar de les persones que intervenen en un joc, com a objectiu de aconseguir la atenció del participant. Pretenen tindre estructures innovadores que venen donades per el joc. Per a tot això s’utilitza la mecànica, la dinàmica i els components del joc.
La mecànica són estructures que permeten que s’assemblin a un joc. Així, aconseguim l’atenció i participació del usuaris. La dinàmica són estructures que s’incorporen per a que sigui un joc, són un seguit d’interessos i motivacions que ens fan que no parem de jugar i que aquest joc ens agradi. Per últim els components del joc es refereix a tots aquells elements ue són necessaris per a portar a terme l’activitat.
 El concepte de Gamificació i tot el que comporta, és un element que es pot utilitzar en l’educació per aconseguir diferents objectius educatius a traves de joc, de manera que es aconsegueix major participació dels participant, com per exemple nens i de una manera lúdica són aconseguits.
Per ultim es va explicar la unió de la Gamificació al mercat laboral i a la Educació Social. com per exemple en el cas de l’Educació Social sens va ensenyar un panel per a nens que pateixen autisme, aquets panels reproduïen al moment els moviments que el nen feia mirant-se al mateix temps que ell es veia reproduït en el panel.
Considero que la exposició que van fer els meus companys van saber com captar la nostra atenció a causa de la dinàmica feta al inici. Van utilitzar la mateixa Gamificació per a així aconseguir l’atenció i seguidament explicar-la.

Crec que la Gamificació en el món de l’educació es pràcticament necesaria perquè a traves del joc amés de captar l’atenció s’aconsegueix una participació i resultat millors.

diumenge, 9 de novembre del 2014

Ussos segurs de Internet

El poder fer us d’un eina com es Internet té un avantatge enorme, que és la comunicació amb qualsevol persona, estigui on estigui ja sigui a prop a l’altre punta del món on et trobes, a l’hora que tu vulguis...no hi ha cap tipus de limitació a l’hora de comunicar-te.
Però igual que hi ha diferents avantatges bons, que entre d’altres he esmentat un anteriorment. També hi ha un seguit de desavantatges que es té d’anar en compte de evitar-lo a mida del possible.
Alguns d’aquets desavantatges es poden evitar:
-           Tenir una navegació segura: per tal d’aconseguir-ho hem de saber quina xarxa estem utilitzant, la privatització d’aquesta, quin control tenen les altres persones sobre les nostres dades i si per accedir-hi es necessita usuari i contrasenya, evitar que la recordin.
-          Tenir control de la privacitat: pensar sempre que amb la informació que tu hi dones és poder que els hi estàs donant. Sempre s’han de controlar les teves dades personals i la millor manera de fer-ho és ometent-les, per si les dones fer-ho sempre marcant la opció de privatització.  
Per poder tindre un bon control de la privacitat el primer que hem de vigilar es el que nosaltres mateixos pengem en la xarxa, darrerament hem de saber qui pot tindre us de3l que nosaltres pengem com per exemple les fotos o els comentaris que hi fem.
Amb aquest tema va sorgir un debat a classe el qual es referia a les persones que hi tenim de amics a les xarxes socials, ja que hi podem tindre a persones que només coneixem de vista o que ni això. Tindre aquestes persones fa que puguin accedir a la nostra informació i realment no sabem com la poden arribar a utilitzar.

El Big Data

La exposició que van fer els companys de classe el passat 24 de octubre, tractava sobre les dades que cadascú penja en les xarxes o a la “nube”, és a dir, per exemple quant et fas una compte de Faceboock ja estàs donant dades teves com per exemple el nom i cognoms, edat, lloc on estudies o treballes, numero de telèfon, etc...
Totes aquestes dades donen una informació de tu que encara que sembli irrellevant, altres persones amb coneixements poden fer us d’elles.
Durant la exposició es van esmentar punts claus sobre aquest tema:
-          Les dades que pengem compleixen les 3 V’s; volum, velocitat i veracitat.
-          La big data contra el crim s’utilitza per el creuament de dates en l’activitat delictiva.
-          També s’utilitza per oferir ofertes personalitzades, per ajudar al client.
-          Les plataformes socials d’internet construeixen un perfil de les nostres preferències.
-          Totes les dades que construïm estan guardades, i per això es tindria que tindre mes conscienciació de com utilitzem les tecnologies.
Darrerament es va plantejar una pregunta per debati:
-          Creieu que som nosaltres qui dona valor a les dades, o són les dades les que ens donen valor a nosaltres?
Penso que totes les dades són de gran rellevància, però quan tu les penges o les mostres en la xarxa, ho fas amb un caràcter de confiança, es a dir, no t’imagines que darrera d’una altre pantalla pugui haver algú que faci us d’aquestes dades com per exemple el teu nom. Amb aquest algú es pot fer passar per tu en les xarxes socials, però tu per exemple quant vas pel carrer i algú per alguna casualitat et pregunta el teu nom li dius. O quan estàs en la consulta del metge i et criden pel teu nom les altres persones que hi ha també se’n assabenten. Però mai pensem que aquestes persones que també estaven en la sala de espera del metge facin us del nostre nom. Jo crec que es el anonimat que dona Internet el qual ens dona poder per poder-ho fer i inseguretat per que ens ho facin.
Per concloure crec que son nosaltres els que li donem el valor que volem a les nostres dades, hi ha dades sense rellevància, però que depenent com les utilitzin prenen gran importància.

identidad digital y derecho al olvido