Barreres arquitectòniques

Aquesta fotografia a primera vista el que ens presenta són unes escales. Unes escales que es situen a una entrada d’un edifici, a una porteria.

Com pot ser que unes escales delimitin que una persona pugui viure en un lloc o en un altre?

Les barreres arquitectòniques són obstacles físics que es troben les persones que presenten dificultat en la mobilitat. Són fenòmens d’exclusió social, que poc a poc tindrien de esser eliminat.

En l’escala on esta presa la fotografia, no pot viure ningú que presenti una mobilitat reduïda o posem-nos un altre cas, una persona que viu en un pis d’aquest i té un accident o una persona que viu tota la vida allà, van passant els anys i es fa gran, a conseqüència no pot baixar escales per la seva reducció de mobilitat. Que haurà de fer? No sortir de casa?

Aplicacions educatives de la realitat augmentada

La realitat augmentada són dispositius que incorporen informació virtual a la informació física ja existent. És el concepte que es porta a terme per definir una manera de veure que és a traves de la d'un aparell tecnològic, un objecte físic en el món real amb combinació amb element que no estan en una realitat visible si no que són elements virtuals, i amb la combinació d'aquesta és fa una realitat mixta.

els seus components són el monitor, el programari i els marcadors.

Tot això pot tindre una utilitat de caràcter educatiu ja que pot tindre una utilitat en les escoles i és una nova manera d’aprendre.

Penso que es una eina practica per motivar a l'individuo, sortir de les rutines d'aprenentatge, així aquest es fa molt més i dinàmic i capta millor l'atenció.

També podem fer us d'aquesta realitat virtual en la intervenció social, per exemple els companys en la exposició ens van posar un vídeo on s’explicava una novetat que consistia en posar codis QR en les jaquetes de persones que tenien falta de memòria a causa de la malaltia d'Alzheimer.

M-Learning

Aquesta exposició va ser iniciada amb una gimcana, la qual participaven en grups. Per tota la planta on estàvem situats, els encarregats de l’exposició van penjar i amagar codis QR. Amb una aplicació en el mòbil podíem veure que hi havia darrere d’aquets codis que eren diferents preguntes les quals tenies que buscar la resposta per internet en el mòbil ja que no teníem cap altre font d’informació. Amb l’inicial de les paraules que eren les respostes a aquestes preguntes es creava una paraula la qual era “internet”.

Una vegada finalitzada la dinàmica varen començar amb la part teòrica en la qual se’ns explicava:

La traducció literària de M-Learning és aprenentatge amb el mòbil. Aquesta aparició del concepte va estar influïda per diversos conceptes com el desenvolupament i boom de les tecnologies de la comunicacions. La facilitat de tenir accés a tot tipus d’informació en internet en qualsevol moment i en qualsevol lloc. I l’aparició de diferents aparells tecnològics i desenvolupament accelerats dels aparells mòbils.

Segons la UNESCO, és la utilització de la tecnologia mòbil, per tal de facilitar l’aprenentatge en qualsevol moment i lloc.

El desenvolupament del M-Learning no va ser només a traves de l’educació quotidiana i assistencial sinó també va influenciar la existència de la formació a distancia. Cal destacar que el naixement de l’aparició d’aquest fenomen no va ser a causa de l’aparició dels Smartphone o de altres aparells com les tablets, sinó que va ser gracies a l’existència de la missatgeria instantània.

Aquest fenomen serveix com a suport educatiu, ja que presenta diverses estratègies de aprenentatge i accés al contingut immediatament. Però per una altre banda ens trobem amb que és una estructura amb preus molt elevats, que el poder accedir a aquesta informació depèn de una autonomia, és a dir la bateria del aparell utilitzat que acostuma a ser igual o inferior a dos hores.

Un dels objectius que tenen aquestes tecnologies és que volen canviar els esquemes de l’educació que estan implantats i canviar la forma d’accés i utilització aquets aprenentatges. Existeixen dos polítiques educatives. Una d’elles és estratègica la qual proporciona la implantació de objectius, veure la funció que tenen els processos educatius i quins són els seus beneficis. L’altre és operativa, la qual proporciona recursos per la interacció dels canvis proposats per les polítiques estratègiques.

Penso que els codis QR és un recurs educatiu molt potent encara que hi ha moltíssimes persones que no estan acostumades a utilitzar-lo o que no saben com fer-ho, per tant es tindria que potenciar moltíssim la utilització d’aquets. És una manera rapida per obtindré informació d’allò en que en un moment determinat tens interès.

Per una altre banda la dinàmica proposada i aplicada en aquesta exposició a nivell personal em va motivar molt. El fet de sortir de l’aula d’anar d’un costat a l’altre i de fer una mica de competició entre grups trobo que són factors els quals et conviden a que la teva participació sigui activa.

La Gamificació

Per tal de situar-nos en el tema que es va tractar en l’exposició, els companys encarregats de exposar el tema van fer una dinàmica, un joc introductori al tema.

Primer ens van dividir en grups de 5 persones aproximadament. A continuació vam participar en un joc semblant al Tabú. Per diferents torns cada grup passava per diferents proves. Sortia un integrant del grup i se li donava per escoltar una melodia d’un videojoc com per exemple el de Mario Bross i els demes integrants del grup tenien que esbrinar a traves de la mímica de que es tractava o per exemple se li ensenyava un logotip d’una aplicació coneguda i els altres tenien que esbrinar quina era. Entre d’altres proves, es tenia que esbrinar la paraula Faceboock a través d’una definició en la qual hi havien un seguit de paraules clau vetades o teníem que donar la definició d’alguns conceptes relacionats en altres exposicions de classe com per exemple:

-        -     Esmentar dos característiques de la web 2.0.

-        -     Que permetia la identitat digital.

Una vegada finalitzada l’activitat, ja estàvem introduïts n el tema. Seguidament es va començar la explicació teòrica que va consistir en:

La Gamificació és un procés que esta relacionar amb la manera de pensar de les persones que intervenen en un joc, com a objectiu de aconseguir la atenció del participant. Pretenen tindre estructures innovadores que venen donades per el joc. Per a tot això s’utilitza la mecànica, la dinàmica i els components del joc.

La mecànica són estructures que permeten que s’assemblin a un joc. Així, aconseguim l’atenció i participació del usuaris. La dinàmica són estructures que s’incorporen per a que sigui un joc, són un seguit d’interessos i motivacions que ens fan que no parem de jugar i que aquest joc ens agradi. Per últim els components del joc es refereix a tots aquells elements ue són necessaris per a portar a terme l’activitat.

 El concepte de Gamificació i tot el que comporta, és un element que es pot utilitzar en l’educació per aconseguir diferents objectius educatius a traves de joc, de manera que es aconsegueix major participació dels participant, com per exemple nens i de una manera lúdica són aconseguits.

Per ultim es va explicar la unió de la Gamificació al mercat laboral i a la Educació Social. com per exemple en el cas de l’Educació Social sens va ensenyar un panel per a nens que pateixen autisme, aquets panels reproduïen al moment els moviments que el nen feia mirant-se al mateix temps que ell es veia reproduït en el panel.

Considero que la exposició que van fer els meus companys van saber com captar la nostra atenció a causa de la dinàmica feta al inici. Van utilitzar la mateixa Gamificació per a així aconseguir l’atenció i seguidament explicar-la.

Crec que la Gamificació en el món de l’educació es pràcticament necesaria perquè a traves del joc amés de captar l’atenció s’aconsegueix una participació i resultat millors.

Ussos segurs de Internet

El poder fer us d’un eina com es Internet té un avantatge enorme, que és la comunicació amb qualsevol persona, estigui on estigui ja sigui a prop a l’altre punta del món on et trobes, a l’hora que tu vulguis...no hi ha cap tipus de limitació a l’hora de comunicar-te.

Però igual que hi ha diferents avantatges bons, que entre d’altres he esmentat un anteriorment. També hi ha un seguit de desavantatges que es té d’anar en compte de evitar-lo a mida del possible.

Alguns d’aquets desavantatges es poden evitar:

-           Tenir una navegació segura: per tal d’aconseguir-ho hem de saber quina xarxa estem utilitzant, la privatització d’aquesta, quin control tenen les altres persones sobre les nostres dades i si per accedir-hi es necessita usuari i contrasenya, evitar que la recordin.

-          Tenir control de la privacitat: pensar sempre que amb la informació que tu hi dones és poder que els hi estàs donant. Sempre s’han de controlar les teves dades personals i la millor manera de fer-ho és ometent-les, per si les dones fer-ho sempre marcant la opció de privatització.  

Per poder tindre un bon control de la privacitat el primer que hem de vigilar es el que nosaltres mateixos pengem en la xarxa, darrerament hem de saber qui pot tindre us de3l que nosaltres pengem com per exemple les fotos o els comentaris que hi fem.

Amb aquest tema va sorgir un debat a classe el qual es referia a les persones que hi tenim de amics a les xarxes socials, ja que hi podem tindre a persones que només coneixem de vista o que ni això. Tindre aquestes persones fa que puguin accedir a la nostra informació i realment no sabem com la poden arribar a utilitzar.

El Big Data

La exposició que van fer els companys de classe el passat 24 de octubre, tractava sobre les dades que cadascú penja en les xarxes o a la “nube”, és a dir, per exemple quant et fas una compte de Faceboock ja estàs donant dades teves com per exemple el nom i cognoms, edat, lloc on estudies o treballes, numero de telèfon, etc...

Totes aquestes dades donen una informació de tu que encara que sembli irrellevant, altres persones amb coneixements poden fer us d’elles.

Durant la exposició es van esmentar punts claus sobre aquest tema:

-          Les dades que pengem compleixen les 3 V’s; volum, velocitat i veracitat.

-          La big data contra el crim s’utilitza per el creuament de dates en l’activitat delictiva.

-          També s’utilitza per oferir ofertes personalitzades, per ajudar al client.

-          Les plataformes socials d’internet construeixen un perfil de les nostres preferències.

-          Totes les dades que construïm estan guardades, i per això es tindria que tindre mes conscienciació de com utilitzem les tecnologies.

Darrerament es va plantejar una pregunta per debati:

-          Creieu que som nosaltres qui dona valor a les dades, o són les dades les que ens donen valor a nosaltres?

Penso que totes les dades són de gran rellevància, però quan tu les penges o les mostres en la xarxa, ho fas amb un caràcter de confiança, es a dir, no t’imagines que darrera d’una altre pantalla pugui haver algú que faci us d’aquestes dades com per exemple el teu nom. Amb aquest algú es pot fer passar per tu en les xarxes socials, però tu per exemple quant vas pel carrer i algú per alguna casualitat et pregunta el teu nom li dius. O quan estàs en la consulta del metge i et criden pel teu nom les altres persones que hi ha també se’n assabenten. Però mai pensem que aquestes persones que també estaven en la sala de espera del metge facin us del nostre nom. Jo crec que es el anonimat que dona Internet el qual ens dona poder per poder-ho fer i inseguretat per que ens ho facin.

Per concloure crec que son nosaltres els que li donem el valor que volem a les nostres dades, hi ha dades sense rellevància, però que depenent com les utilitzin prenen gran importància.

identidad digital y derecho al olvido

WEB 2.0 I PARTICIPACIÓ CIUTADANA:

Amb la exposició de les meves companyes sobre la web 2.0 y la participació de la ciutadania, he pogut entendre que una web 1.0 es aquella en la qual per exemple tu busques una informació i se te proporciona de un mode ràpid, senzill i eficaç.

En canvi la web 2.0 el consumidor es el protagonista principal, ja que hi ha una participació activa i pot crear informació. És a dir, la web consisteix en que tota la informació que hi ha es perquè diferents usuaris la han penjat, aleshores tu pots crear informació en la plataforma o consumir informació de la plataforma que ha penjat altres usuaris. Gracies a aquesta activitat constant es va actualitzant contínuament.

Amb això hem sorgeix la idea, i és que si en la plataforma tothom pot penjar tot tipus de informació, com podem estar segurs de que la informació es certa?

Penso que deuria de existir una figura la qual contrastes la informació que hi ha en la plataforma y es pogués eliminar tota aquella que no fos certa.

LA ALFABETIZACIÓ DIGITAL:

                 

Gracies a la alfabetització digital s’ha produït un procés en el que actualment podem ejecutar tasques amb més facilitat. No nomes ens facilita segons quines tasques sinó que també ens facilita el nostre dia a dia, de un mode que potser no som ni conscients els que son natius digitals.   

Per una altre banda, no tot el mon pot accedir a la alfabetització digital, la qual cosa crea certa exclusió. La causa d’aquesta falta d’accés por ser per la falta de recursos econòmics o per viure en un lloc on no hi hagi accés a les tecnologies.

Encara que hagin persones que poden accedir a les tecnologies, por ser que no la sàpiguen utilitzar, per exemple la majoria de persones grans que no han nascut amb el televisor en casa , que han vist néixer la radio i que el televisor en color es tota una novetat, és molt difícil que sàpiguen fer front al us de les tecnologies més actuals com per exemple un smartphone o una caixa rapida, d’aquestes que hi ha als supermercats on no te atén una persona física sinó que tu mateix passes el producte i insertes els diners en la maquina.

Amb la finalitat de cada cop anar fent la escletxa digital mes petita, es tenen que proporcionar eines per que es produeixi una inclusió d’aquestes persones en la alfabetització digital i que poc a poc es vagin apropant a les tecnologies i es vagi eliminant el rebuig que tenen algunes persones cap a les tecnologies.

Per el contrari també fa falta una intervenció en totes aquelles persones que el seu dia a dia no es pot portar a termini sense el us de les tecnologies. Aquestes persones  moltes vegades no posen límits al seu us o no són capaços de seleccionar i analitzar la informació que et proporcionen ja que tota la donen per valida.

En conclusió crec que la alfabetització digital et proporciona un estil de vida més còmode i ple de coneixements però a la vegada, como tot, es te que saber utilitzar-la i seleccionar-la.

TEXT: El tam-tam de los 'nativos digitales'

El text ens presenta un seguit de noies de 17 anys les quals tenen les noves tecnologies per la mà i es sorprenen de com utilitzen aquestes tecnologies persones més grans que elles, les quals no tenen un domini tan alt sobre aquestes.

Aquestes noies serien anomenades natives digitals, mot dirigit a les persones que des de que van néixer tenien al seu abast el Internet.  Aquest concepte avarca a les persones nascudes a partir de l’any 1996, persones que el seu dia a dia esta concebut amb la utilització de Internet i que tenen al seu abast tot tipus d’informació, per tant això condiciona a un nou estil de vida diferent al del que hi havia anteriorment.

Per una altre banda estan les persones definides com immigrants digitals, persones que no han nascut amb el Internet però que s'adapten aquest entorn i aprenen a utilitzar-lo.

Tota aquesta onada de Internet, xarxes socials, informació a un clic, etc.., són eines que tenen que saber fer-les servir els natius digitals. Es a dir, una cosa es saber com funcionen, que és el que ells tenen com a cosa “innata” però una altre es saber-les utilitzar, tindre consciencia dels riscos i dels avantatges.

Jo no hem considero nativa digital ja que el primer ordinador que va entrar a casa meva va ser als 11 anys i darrerament als 15 anys va connectar-se a Internet. Per tant en un moment vaig tindre que adaptar-me aquest medi i finalment vaig acabar de créixer amb ell.

Presentació

Hola hem dic Joana i sóc alumna del primer curs del grau d’Educació Social en la Universitat de Barcelona.

Quan vaig acabar la ESO vaig optar per realitzar el Batxillerat Humanístic, una vegada acabat aquesta vaig realitzar les proves d’accés a la universitat (PAU), ja que volia accedir al grau de Treball Social. La nota de les PAU no va ser suficient per entrar a cap universitat pública i aleshores vaig optar per fer un Cicle Formatiu de Grau Superior. El cicle era el de Integració Social (TIS). Mentre estava cursant el cicle vaig tenir que fer les practiques, aquestes les vaig realitzar en una escola d’educació especial (CEE), encara que al principi no estava gents contenta ja que el col·lectiu de discapacitats intel·lectuals no era el que hem cridava l’atenció i a mi m’hauria agradar haver-les fet amb el col·lectiu de famílies o presó. Encara així una vegada començades les practiques en el centre d’educació especial hem va agradar molt i va ser la raó per la qual vaig canviar de idea i en comptes de voler estudiar el grau de Treball Social tenia clar que el que volia estudiar era Educació Social.

Darrerament de haver finalitzat les practiques hem van agafar per treballar com a monitora de menjador on actualment encara estic.

Quan vaig acabar el Cicle de Grau Superior amb la nota que hem va quedar  i amés hem va sumar la nota de les matèries especifiques de les PAU que havia fet anteriorment, hem va donar la nota per poder entrar al grau d’Educació Social en la Universitat de Barcelona.