El vídeo vist a l’aula, sobre els nens de barri vermell
en l’Índia, el trobo molt recomanable per veure’l ja que va causar-me gran impacte.
Primer de tot analitzar les
circumstancies en les quals viuen aquets nens. Viuen en un context de verdadera
pobresa, no només material i higiènica, sinó també pobresa educativa, cultural.
Tenen una cultura i unes idees molt
aferrades, que els costa poder mirar més enllà i deixar-se ajudar a agafar
altres camins de vida o obrir el seu ventall de possibilitats.
D’aquí prové el meu primer dubte
que és: Encara que arribi una altre persona de fora i els expliqui un altre
mode de vida i els ofereixi eines per aconseguir el canvi, aquestes persones
acceptaran aquest canvi?
Encara que, no hem de deixar de
banda que les condicions per que es produeixi un canvi, és a dir, el país en el
qual es troben no facilita cap procés per a que es pugui dur a terme qualsevol
procediment burocràtic. Crear un canvi o voler fer una cosa nova suposa
trobar-te obstacles i impediments per tots llocs com li passa a la noia del
documental quan vol escolaritzar o treure passaports als infants.
També vaig observar que aquets
infants són realment conscients de la realitat on viuen, i encara que semblin
persones adultes a causa del seu context, no deixen de ser nens amb il·lusió.
Per una altre banda el projecte
que inicia Zana Briski i Ross Kaufman, és innovador, i mai hauria pensat que a
partir de la fotografia es podria aconseguir l’escolarització d’un infant o
treure a un infant de la marginació. És un gran exemple de que les tecnologies
no només serveixen com a oci, sinó també són un aspecte inclusiu, educatiu i
social. Mou moltes més coses de les que nosaltres ens podem imaginar o som
conscients.
Com he esmentat al principi, trobo
que és un documental molt recomanable.
