WEB 2.0 I PARTICIPACIÓ CIUTADANA:

Amb la exposició de les meves companyes sobre la web 2.0 y la participació de la ciutadania, he pogut entendre que una web 1.0 es aquella en la qual per exemple tu busques una informació i se te proporciona de un mode ràpid, senzill i eficaç.

En canvi la web 2.0 el consumidor es el protagonista principal, ja que hi ha una participació activa i pot crear informació. És a dir, la web consisteix en que tota la informació que hi ha es perquè diferents usuaris la han penjat, aleshores tu pots crear informació en la plataforma o consumir informació de la plataforma que ha penjat altres usuaris. Gracies a aquesta activitat constant es va actualitzant contínuament.

Amb això hem sorgeix la idea, i és que si en la plataforma tothom pot penjar tot tipus de informació, com podem estar segurs de que la informació es certa?

Penso que deuria de existir una figura la qual contrastes la informació que hi ha en la plataforma y es pogués eliminar tota aquella que no fos certa.

LA ALFABETIZACIÓ DIGITAL:

                 

Gracies a la alfabetització digital s’ha produït un procés en el que actualment podem ejecutar tasques amb més facilitat. No nomes ens facilita segons quines tasques sinó que també ens facilita el nostre dia a dia, de un mode que potser no som ni conscients els que son natius digitals.   

Per una altre banda, no tot el mon pot accedir a la alfabetització digital, la qual cosa crea certa exclusió. La causa d’aquesta falta d’accés por ser per la falta de recursos econòmics o per viure en un lloc on no hi hagi accés a les tecnologies.

Encara que hagin persones que poden accedir a les tecnologies, por ser que no la sàpiguen utilitzar, per exemple la majoria de persones grans que no han nascut amb el televisor en casa , que han vist néixer la radio i que el televisor en color es tota una novetat, és molt difícil que sàpiguen fer front al us de les tecnologies més actuals com per exemple un smartphone o una caixa rapida, d’aquestes que hi ha als supermercats on no te atén una persona física sinó que tu mateix passes el producte i insertes els diners en la maquina.

Amb la finalitat de cada cop anar fent la escletxa digital mes petita, es tenen que proporcionar eines per que es produeixi una inclusió d’aquestes persones en la alfabetització digital i que poc a poc es vagin apropant a les tecnologies i es vagi eliminant el rebuig que tenen algunes persones cap a les tecnologies.

Per el contrari també fa falta una intervenció en totes aquelles persones que el seu dia a dia no es pot portar a termini sense el us de les tecnologies. Aquestes persones  moltes vegades no posen límits al seu us o no són capaços de seleccionar i analitzar la informació que et proporcionen ja que tota la donen per valida.

En conclusió crec que la alfabetització digital et proporciona un estil de vida més còmode i ple de coneixements però a la vegada, como tot, es te que saber utilitzar-la i seleccionar-la.