TEXT: El tam-tam de los 'nativos digitales'

El text ens presenta un seguit de noies de 17 anys les quals tenen les noves tecnologies per la mà i es sorprenen de com utilitzen aquestes tecnologies persones més grans que elles, les quals no tenen un domini tan alt sobre aquestes.

Aquestes noies serien anomenades natives digitals, mot dirigit a les persones que des de que van néixer tenien al seu abast el Internet.  Aquest concepte avarca a les persones nascudes a partir de l’any 1996, persones que el seu dia a dia esta concebut amb la utilització de Internet i que tenen al seu abast tot tipus d’informació, per tant això condiciona a un nou estil de vida diferent al del que hi havia anteriorment.

Per una altre banda estan les persones definides com immigrants digitals, persones que no han nascut amb el Internet però que s'adapten aquest entorn i aprenen a utilitzar-lo.

Tota aquesta onada de Internet, xarxes socials, informació a un clic, etc.., són eines que tenen que saber fer-les servir els natius digitals. Es a dir, una cosa es saber com funcionen, que és el que ells tenen com a cosa “innata” però una altre es saber-les utilitzar, tindre consciencia dels riscos i dels avantatges.

Jo no hem considero nativa digital ja que el primer ordinador que va entrar a casa meva va ser als 11 anys i darrerament als 15 anys va connectar-se a Internet. Per tant en un moment vaig tindre que adaptar-me aquest medi i finalment vaig acabar de créixer amb ell.

Presentació

Hola hem dic Joana i sóc alumna del primer curs del grau d’Educació Social en la Universitat de Barcelona.

Quan vaig acabar la ESO vaig optar per realitzar el Batxillerat Humanístic, una vegada acabat aquesta vaig realitzar les proves d’accés a la universitat (PAU), ja que volia accedir al grau de Treball Social. La nota de les PAU no va ser suficient per entrar a cap universitat pública i aleshores vaig optar per fer un Cicle Formatiu de Grau Superior. El cicle era el de Integració Social (TIS). Mentre estava cursant el cicle vaig tenir que fer les practiques, aquestes les vaig realitzar en una escola d’educació especial (CEE), encara que al principi no estava gents contenta ja que el col·lectiu de discapacitats intel·lectuals no era el que hem cridava l’atenció i a mi m’hauria agradar haver-les fet amb el col·lectiu de famílies o presó. Encara així una vegada començades les practiques en el centre d’educació especial hem va agradar molt i va ser la raó per la qual vaig canviar de idea i en comptes de voler estudiar el grau de Treball Social tenia clar que el que volia estudiar era Educació Social.

Darrerament de haver finalitzat les practiques hem van agafar per treballar com a monitora de menjador on actualment encara estic.

Quan vaig acabar el Cicle de Grau Superior amb la nota que hem va quedar  i amés hem va sumar la nota de les matèries especifiques de les PAU que havia fet anteriorment, hem va donar la nota per poder entrar al grau d’Educació Social en la Universitat de Barcelona.